La sonrisa etrusca, José Luis Sampedro

dissabte, 24 de maig del 2008

[Sinopsi]
Un avi calabrès que viu en un poble va a casa del seu fill a la ciutat per que li facin una exploració mèdica. Esta molt malalt. Peró la seva energia no esta esgotada del tot i encara tindrà temps per passar molts moments bons amb el seu net, Bruno, i fins i tot per enamorar-se d'una dona que li farà replantejar-se molts dels seus valors.

Pel que fa a la forma i les tècniques narratives, s'hauria de dir que Sampedro ha utilitzat les més aptes per a expressar el que volia expressar. I que no ha dubtat a dur fins a les seves últimes conseqüències literàries el plantejament global de la seva obra, escrivint-la amb una tendresa i una lucidesa que reflecteixen perfectament l'experiència del protagonista .

L'adjectiu que defineixi aquesta novel·la és: tendre. La història de la relació entre un avi i un nét que passen de viure lluny a fer-lo en la mateixa casa esdevé el cor d'aquesta novel·la. La manera o maneres que l'avi comença a estimar a aquest nen fins a convertir-li en el centre de l'univers està tan bé narrada que aconsegueix fer-te arribar la seva tendresa.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

M'has recordat que fa molt temps volia llegir aquest llibre pel títol i una bona referència que m'havien fet, però a partir d'ara serà la propera lectura que faré. Gràcies.

sfer ha dit...

Mira... doncs jo també feia temps que el volia llegir i mai trobava el moment. Em sembla que ara, que faré un "minicicle personal" de "escritores patrios", l'inclouré.

PS: M'encanta la capçalera del blog!!